Crònica de la conferència del professor Jesús Moratalla
El 24 de juliol de 2014, a les 21'30 hores va tenir lloc la conferència “Els socarrats decorats en les volades arquitectòniques de Monòver” pronunciada per Jesús Moratalla i organitzada per l'Associació Xinosa.
Jesús Moratalla és professor d'Arqueologia i de Patrimoni arqueològic i paisatge cultural al Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina, de la Universitat d'Alacant.
L'acte va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Monòver, l'Espai Cultural Enric Valor de la Diputació d'Alacant i la Universitat d'Alacant.
El lloc triat per a l'acte va ser l'aire lliure, concretament el carrer Fondo, al peu de les escales que davallen del carrer Major i davant de la casa dels Mira, antiga seu de l'Arxiu Municipal.
La conferència va anar precedida d'una intervenció del president de l'Associació Xinosa, Fran Palomares qui, a més de presentar el conferenciant, va explicar el projecte de salvaguarda dels socarrats de Monòver i la resta d'iniciatives en què està involucrada l'associació en aquests moments: el Projecte Cullerot, amb el Grup Ecologista Heliaca i Salvem el Convent.
Jesús Moratalla va començar la seua xarrada explicant la seua relació amb l'Associació Xinosa: la seua participació en el catàleg elaborat l'any 2008 i en l'assessorament puntual, com el cas recent del rescat dels socarrats de la casa de la Goleja.
Moratalla es va centrar en el tema de la conferència descrivint primer els socarrats, el seu procés de fabricació i la seua funció arquitectònica. Els socarrats serien unes llosetes rectangulars d'argila cuita que es col·loquen en el remat de la teulada i serveixen per a allargar-la uns centímetres per damunt de la frontera de la casa. D'aquesta manera es preserva la façana de l'efecte erosiu dels escorrims de l'aigua de la pluja. Una part de la llosa va obrada sobre el mur i l'altra meitat sobreïx de la façana i es veu des del carrer, aquesta part visible és la que mostra elements decoratius. D'altra banda, les volades o aleres decorades sembla que es feien amb uns motles determinats per a les llosetes i amb una llargada ajustada a la façana real en la qual s'havien d'inserir. També s'ha descobert en les llosetes salvades en la casa del carrer Benjamín Palencia del barri de la Goleja, que en la part oculta s'escrivien uns números que indicaven als obrers la seqüència exacta en què s'havien d'obrar en la paret.
La decoració dels socarrats monovers està feta amb pigments vermells que s'apliquen sobre una capa prèvia de calç abans d'introduir-los en el forn, del procés de cocció deriva el nom de “socarrat”. Els motius decoratius són figures geomètriques, com el característic rellotge de sol (dos triangles que es toquen pel vèrtex), les dents dents de llop (una renglera de triangles), figures humanes i vegetals. De vegades es posen lletres que conformen una invocació a la Mare de Déu, el nom del propietari de la casa, o bé del mestre d'obres, o de l'autor dels socarrats (aquest és un punt no resolt encara); també es poden escriure números que conformen la data de construcció de la casa.
Els socarrats constituïxen per a la Moratalla una mostra reeixida del patrimoni material popular, serien a la vegada elements arqueològics, però també arquitectònics, urbanístics i epigràfics. Les llengües en què apareixen les inscripcions són el castellà i el llatí. El castellà com a resultat del Decret de Nova Planta que va prohibir l'ús oficial del valencià i el llatí per ser la llengua de l'alta cultura i de l'Església. Quant al significat dels elements decoratius, Moratalla no es va a atrevir a donar una resposta definitiva, poden constituir símbols religiosos o mitològics destinats a protegir la casa d'influències negatives, o bé ser simplement una ornamentació que contendria imatges de l'entorn social i natural: el cavaller, el llaurador, una llebre, una flor...
Moratalla es va estendre també en la datació dels socarrats, que situa en la segona meitat del segle XVIII i en un arc temporal d'uns 25-30 anys. La hipòtesi de la qual parteix és que són el producte d'un taller local creat en el moment de la reconstrucció de l'església i que va servir comandes de particulars que es construïen cases noves; tot això en un context d'un gran desenvolupament urbanístic resultat de la bonança econòmica del moment.
El conferenciant va remarcar la necessitat d'estudiar els socarrats des de perspectives multidisciplinars i l'obligació d'observar-los en el context urbanístic en el qual apareixen. En aquest sentit va explicar que les aleres decorades es troben per tot el centre històric, per tant, no es concentren en un sol barri, encara que totes apareixen al sud d'una línia imaginària situada al sud del carrer Bouero: des del carrer Escultor, en la zona del Calvari, al carrer Cobdícia, a la part de la plaça de Sant Roc. Tampoc no ha observat una única tipologia de casa: les volades decorades poden aparèixer tant en cases grans com en cases xiquetes, tot i que segurament no tots els propietaris podien permetre-se-les i segurament eren un element arquitectònic distingit.
Al llarg de la seua xarrada el ponent va subratllar de manera reiterada el caràcter únic dels socarrats monovers, perquè no es troben en cap altre lloc de la comarca, ni del sud valencià i per la seua abundància i riquesa decorativa. Aquesta singularitat fa que els organismes públics estiguen absolutament obligats a protegir-los i a divulgar el seu valor.
Finalment, Jesús Moratalla va rematar la seua conferència amb una crida amb la preservació de les aleres decorades de Monòver i del conjunt arquitectònic en el qual s'insereixen, és a dir, les cases del segle XVIII en què es van col·locar.
Les intervencions del públic es van centrar en aquests punts:
- Què es pot fer perquè no es destruïsquen els socarrats? Jesús Moratalla, va recordar les volades que s'han perdut des que el 2008 es va fer l'inventari dels socarrats de Monòver i va apuntar la possibilitat que apareguen aleres decorades no inventariades i que estarien actualment enlluïdes amb calç o algeps. Va ser una altra vegada taxatiu quant al valor patrimonial dels socarrats de Monòver i va insistir en la necessitat de preservar tot l'entorn del socarrat, fet que implica conservar la casa en el seu conjunt. També va apuntar la possibilitat de fer que aquest element únic puga ser un reclam turístic més en una proposta de turisme d'interior de qualitat centrat en el patrimoni monover. Va reconéixer també la dificultat de conservació del patrimoni en un context de crisi econòmica com l'actual.
- Hi ha socarrats en altres punts de la geografia valenciana? Moratalla va explicar que a la Marina Alta i Baixa hi ha molts socarrats també, però d'una tipologia lleugerament diferent i amb elements decoratius pintats amb pigments blaus. També n'hi ha al nord del País Valencià i a la zona central s'han conservat aleres amb llosetes ceràmiques, però d'una època posterior. Un altre membre de l'auditori va recordar que a Sud-Amèrica també sabia que hi havia socarrats, fet confirmat pel conferenciant.
- Caldria plantejar-se la conservació dels socarrats i la seua col·locació en un altre edifici reconstruït o restaurat? Jesús Moratalla va afirmar que seria el mal menor, que es podria fer, però sempre que es tinguera cura d'integrar els socarrats en un edifici d'una tipologia tradicional i en el centre històric.
El públic assistent va ser abundant i d'edats, interessos i tendències diversos, un detall que fa evident la capacitat de convocatòria i el caràcter cívic de l'associació. Entre les assistents foranis es va comptar amb la presència dels amics del Centre d'Estudis Locals del Vinalopó.
Al final, els espectadors van poder refer-se amb una degustació de productes gastronòmics monovers i gelats de diferents gustos preparats per alguns dels socis de Xinosa. La nit temperada i el lloc van donar l'ocasió de continuar xarrant a peu dret sobre els socarrats i el patrimoni monover.
Associació Xinosa
Juliol, 2014
IMATGES DE LA CONFERÈNCIA
