Concert Nadalenc de Llauts a l'església del Convent. Diumenge 21 de decembre, a les 18:30 h.

L'Associació de Llaüts MADRIGAL de Monòver, ens ofereix un concert nadalenc dins de la programació cultural  "Salvem el Convent, activitats per la recuperació de l'església dels Caputxins" a càrrec de la nostra associació XINOSA.  Aquesta activitat compta amb el suport de la regidoria del Cultura de l'Ajuntament de Monòver.  

Els membres de Xinosa volem agraïr als components de Madrigal la seua generositat i  el recolzament en els nostres objetius. Esperem continuar treballant junts pel nostre poble. 

 ¡Quin concert més bonic!  

¡MOLTES FELICITATS Madrigal 

i 

GRÀCIES!

IMATGES

 

LLAVADOR DE LA CANYADETA. Cicle de Tallers

PROJECTE CULLEROT

"CICLE DE TALLERS" LLAVADOR DE LA CANYADETA.

Dissabte passat 24 d’octubre van seguir ,per fi! els tallers per a restaurar el llavador i la bassa de la Canyadeta a Monòver.  A primera hora del matí , una volta organitzats els grups de treball i les tasques principals es van obrir 4 zones de treball:

      1a. Un grup s’encarrega de fer les pasteres amb calç i arena .

     2a. MUR LATERAL de l’entrada del llavador. Se comença a alçar amb pedra i pasta (morter de calç i arena) la part del mur de l’entrada al llavador que estava més derrocada.

      3a. REFORÇAR les arrancades del mateix mur que estan més deteriorats, sanejant les zones mes dèbils i reconstrucció amb pedra i pasta (calç i arena).

      4a. PREPARACIÓ i reforç del final del mur que dóna a la bassa. Esta part és la mes complicada ja que la paret que ancorava estos dos murs que s’estan treballant esta totalment afonada. Açò ha provocat un clevill considerable al final del mur,desprennet-se part d’este cap a fora pel que caldrà tirar-ho el pròxim dia de taller i continuar amb el reforç del mur.

     Al final de la jornada vam fer una" xarraeta" per a exposar com havia anat el dia i com plantejar els següents tallers .

  El pròxim taller serà el cap de setmana del 7 / 8 de novembre, el divendres xarrada explicativa en l’arxiu municipal a les 20h i el dissabte en el llavador a les 9h.

  ANIMEM a tots els que estigueu interessats A VINDRE i passar un dia diferent, aprenent com era la vida en el nostre poble i practicant tècniques de construcció tradicionals

.

    SI OBLIDEM I NO RESPECTEM EL PASSAT I LA CULTURA D’ON SOM.........EN UNS ANYS VIUREM EN UN POBLE PLE DE FORATS SENSE PASSAT I SENSE FUTUR.....

¡Manos a la obra!

El viernes24 de octubre, iniciamos el fin de semana del "Projecte Cullerot" con la charla informativa de José Minguez en el Archivo Municipal, donde nos explicó las técnicas a seguir para la consolidación del lavadero de la canyadeta.

Y el sábado, ! Manos a la obra¡ los participantes en el taller pudieron practicar las distintas técnicas i sistemas tradicionales.

Este fin de semana concretamente el viernes  7 a las 20''00h en el archivo, volveremos a participar en la charla, para el sábado a las 9'00h volver al tajo del "Projecte Cullerot".



Inscripciones en: assoc.xinosa@gmail.com

Xinosa a la VI jornada Espai Cultural Enric Valor.

El passat 25 d'octubre de 2014 i com ja es habitual, les membres de la nostra associació, ens desplacem, en aquest cas a Elx, per assistir a la VI jornada de l'Espai Cultural Enric Valor, un espai on les associacions culturals de les distintes Comarques Alacantines,  posem en comú les nostres necessitats i propostes, de la mà, de la Diputació, a traves de l'institut Alacantí Juan Gil-Albert, dins de l'Espai Enric Valor.

Aquest Espai a segut una finestra d'oportunitats per a nosaltres, ja que tenim la possibilitat de accedir a un extens catàleg de conferencies, a la volta que les nostres propostes es fan realitat, mitjançant els cicles "Art en Valor" i "Paraula en Valor", que sumades al catàleg de conferencies amb la Universitat d'Alacant, fan possible moltes de les activitats de la nostra associació.

Moment de l'inici de la reunió plenària a la Calaforra d'Elx.

I per suposat, com tot no es treballar....... 

Un bon esmortzar, amb productes típics d'Elx, i  les explicacións de Joaquim Serrano, al voltant de la Calaforra, i el seu paper a Elx, al llarg de l'historia. 

Després del torn obert de paraules,  les nostres amics de l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ens regalen una visita a  les tramoies del Misteri d'Elx.

Moments abans de muntar al "cel" del Misteri .

José  Càmara, amb Sixto Marco, Enginyer de les tramoies del misteri, explicant la construcció i l'historia de Santa Maria, així com les sistemes i aparelles de la tramoia,  amb unes vistes impressionants del palmeral d'Elx.

 La casualitat ens regalà un moment únic, en aquest moment el cor es va posar a cantat l'Araceli.

Tramoia del Misteri, "tot un luxe".

"Monóvar Recuperado"

Así titula el Casino Eldense  Ruta Cultural a Monòvar.

RUTA CULTURAL “MONÓVAR RECUPERADO”

Cuando apenas unas horas habían transcurrido del inicio del horario invernal, desde el Casino Eldense nos dirigimos hacia la ciudad de Monóvar donde los amigos de la Asociación para la Defensa del Patrimonio Histórico y Cultural de Monóvar “Xinosa” nos esperaban para dar inicio a la ruta cultural número 49 de las proyectadas por el Casino Eldense desde aquel lejano mes de marzo de 2008. En esto ocasión y como ya se anunció, la ruta perseguía bajo el título “Monóvar Recuperado”, dar el apoyo del Casino a esta asociación, así como dar a conocer entre los eldenses la encomiable labor y trabajo desinteresado de esta asociación que desde hace 3 años viene luchando a favor de la sensibilización de responsables municipales y de ciudadanía de Monóvar por la importancia de conservar, conocer y poner en valor aquellos elementos del patrimonio histórico y cultural que se convierten en señas de identidad.

Desde la zona de aparcamiento nos dirigimos por el antiguo camino de Xinorla, al lavadero de la Cañaeta. Por el camino, el amigo José Mínguez, arquitecto técnico de profesión y especialistas en técnicas y materiales antiguos de construcción, nos fue ilustrado sobre la evolución de los diversos materiales empleados en la arquitectura tradicional, su comportamiento con el paso del tiempo, etc. Ya en el citado lavadero, y tras la magnífica introducción realizada por Francisco José Palomares, como presidente de la asociación Xinosa, José Mínguez impartió una verdadera “lección magistral” sobre las técnicas empleadas para su reconstrucción, así como la campaña de sensibilización que, de forma conjunta con el grupo ecologista “Heliaca”, y bajo el nombre de “Proyecto Cullerot”, se está llevando para al tiempo que recuperar este bello ejemplo de la arquitectura hidráulica, otrora tan abundante en nuestros pueblos y hoy en día tan escasos; poder convertirlo en un lugar de conservación de especies anfibias autóctonas.

Allí mismo, Antonio Lozano, nuestro fitobotánico particular,  aprovechando la floración otoñal de la barrilla (gen. salsola), impartió otra lección magistral, que dejó prendado a todos los asistentes sobre el uso tradicional de esta planta para la obtención de vidrio, jabón, sosa y lejía.

Tras el oportuno almuerzo de confraternidad entre todos los asistentes, visitamos el emplazamiento de la alquería andalusí de Xinosa. Lugar fronterizo cuya origen se remonta hasta finales del siglo XI-principios del siglo XII, perdurando hasta principios del siglo XVI, y que por su condición fortificada y fronteriza, se convierte en paradigma del poblamiento andalusí en todo el Vinalopó, al ser la única alquería conservada intacta  en la actualidad.

Continuando la marcha, y en el paraje de la Pedrera, pudimos visitar un magnífico ejemplo de refugio de cantero, así como otro lavadero de menores dimensiones; al tiempo que ir viendo como las antiguas acequias de atarjeas labradas en piedra flanqueaban el camino.

De regreso a Monóvar, pudimos comprobar in situ, el meritorio trabajo que la asociación Xinosa viene haciendo en la iglesia del convento capuchino de Monóvar. Limpio, adecentado y en proceso de estudio, Jonatan Poveda, también miembro de Xinosa, nos explicó con todo lujo de detalle, pero con un lenguaje claro y conciso, la historia de esta iglesia conventual desde sus orígenes hasta la actualidad. Templo de nave única, de grandes dimensiones y decorado, a pesar de la sobriedad franciscana propia de la orden, con motivos alegóricos tanto de la orden capuchina, caso de las pechinas del crucero, como de las letanías lauretanas pintadas en la bóveda de la nave en honor a la Virgen María.

Los 43 socios y simpatizantes participantes quedaron gratamente sorprendidos de la labor que viene desarrollando la asociación Xinosa en pro del patrimonio de Monóvar; así como satisfechos de una ruta en la que el deporte y la cultura han quedado repartidos al unisono. Les esperamos en la próxima, donde descubriremos los tesoros que alberga la rambla de Bateig. ¡Domingo 30 de noviembre!.

Gabriel Segura Herrero

Casino Eldense

"EL PROJECTE CULLEROT" DE NOU A LA CANYADETA

Conferencia d'Alex Carrión Hurtado, al convent de Monòver.

“Descobreix una obra. Art en Valor”.

L’església del Pilar i la capella de Sant Josep de Monòver.

Seguint amb les activitats per a la recuperació del convent, l'Associació Xinosa de Monòver ha organitzat, juntament amb l'Espai Enric Valor, l'Institut Juan Gil-Albert i la Diputació d'Alacant, la conferència del cicle "Descobreix una obra. Art en Valor" que tots els  segons dimecres del mes se celebra en un punt de la nostra província, amb un gran èxit de públic.

Així, reprenent el testimoni d'Eduard Mira, que s'encarregà  de «posar en Valor» el retaule de la Mare de Déu de l'Esperança, de l'església de Pego, el passat 10 de setembre i, continuant amb l'art religiós valencià de l'edat mitjana i l'edat moderna,  l'arquitecte monover,  Alejandro Carrión ens mostrarà el "valor" de l'Església del Pilar i de la Capella de Sant Josep, que integren el conjunt del convent dels Caputxins. La conferència tindrà lloc a les 8'30 h. del proper dimecres 8 d'octubre, a l'església del convent i se suma a la resta d'actes de sensibilització sobre aquest monument que està portant a terme l'Associació Xinosa.

L'Espai Enric Valor, l'Institut Juan Gil-Albert i la Diputació d'Alacant s'uneixen, així, a la llista de col·laboradors de l'Associació Xinosa en la defensa d'aquest monument monover de la qual ja formaven part el Centre d'Estudis Locals del Vinalopó i el músic Joan Boronat.

Aquest diumenge, 24 d'agost, Concert de Joan Boronat a l'Església del Convent, a les 20:00 h.

Joan Boronat Sanz, Mestre d'Orgue,  ens oferirà un concert de clavicèmbal a l'església del convent, 

PROGRAMA:

 G.F. HANDEL. Variacions sobre “El ferrer harmoniós” HWV 430

J.S. BACH. Capriccio Si bemol Major sobre la partida del seu estimat germà. BWV 992.

G. FRESCOBALDI. Toccata quarta. F 3.04.

A. CABEZÓN. Duvienselà.

J. CABANILLES. Passacalles de 1r. To.

F. COUPERIN. Quatre preludis de “L’Art de Toucher”.

J.J. FROBERGER. Tombeau.

F. COUPERIN. Les Barricades Mystrieuses.

IMATGES DEL CONCERT

 

Concert per la recuperació del Convent dels Caputxins de Monòver diumenge dia 24 d'agost de 2014. A les 20:00 h. a l'esglèsia del Convent

Des de Xinosa hem iniciat el projecte encaminat a la revitalització i defensa d'un dels monuments més emblemàtics i abandonat per anys al poble, l'antic convent, una institució conventual fundada al segle XVIII per l'orde dels Caputxins i deixat anar a partir de l'any 1835 arran de la desamortització de Mendizábal, del qual només conservem l'església d'aquest antic edifici. Un espai en un estat de conservació deficient, especialment valuós per l'existència de pintures i altres joies arquitectòniques, i desconegut per molts de nosaltres, que cal donar a conéixer, revisitar-lo i fer-lo ben nostre perquè puga passar en les millors condicions possibles a les generacions futures.El proper diumenge dia 24 d'agost de 2014 l'associació Xinosa, tot comptant amb la col·laboració desinteressada del mestre d'orgue Joan Boronat Sanz. Format en els centres musicals superiors ESMuC a Barcelona i Schola Cantorum Basiliensis a Suïssa, i amb un recorregut concertístic que abasta cicles i festivals d’àmbit nacional i europeu, Joan Boronat Sanz se'ns presenta com a músic curiós i obert, experimentant constantment sobre les possibilitats poètiques i retòriques del baix continu en la música de conjunt, així com explorant les vies de la interpretació solística.

Els seus estudis d'orgue, clavicèmbal, baix continu i música de cambra els realitzà entre d’altres amb Andrea Marcon, Lorenzo Ghielmi, Jörg-Andreas Bötticher, Jesper Christensen, Achim Schulz, Andrew Lawrence-King, Anthony Rooley, etc.

Ha participat en els enregistraments de la primera òpera representada a la Península Ibèrica (1708), "Il più bel nome" d'Antonio Caldara, promoguda per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, així com en la de la recentment trobada "Missa defunctorum" de la mateixa Caldara, en el si de l'ensemble Musica Fiorita.

Actualment combina una intensa agenda concertística amb la tasca de clavecinista i organista acompanyant a la Schola Cantorum a Basilea després de finalitzar el màster d'interpretació de música antiga, baix continu i clavicèmbal de la Schola Cantorum a Basilea, així com una intensiva investigació sobre les pràctiques de baix continu i acompanyament en la música espanyola.

Col·labora  musicalment en diversos projectes i concerts com a solista com  ara

 Bachkantaten in der Predigerkirche a Basilea, "El Messies" de Händel participatiu 2012i 2013 a Basilea, Barcelona, Girona, Madrid i Granada, Museumsnacht de, Bach-Fest a Ucraïna, Musica Transsilvana a Romania, Els Orgues de la província d'Alacant, Cantatibus organismes a Milà. Així mateix, compta amb un ampli quefer musical al si de nombrosos ensembles especialitzats, la qual cosa igualment l'ha portat a tocar per diversos llocs del panorama nacional i europeu, com en les temporades de la Cetra Barockorchester Basel (Andrea Marcon), Musica Fiorita (Daniela Dolci), Galantassia, Musikalischer Garten, Capella Joan Baptista Comes, Ensemble Troparion (Achim Schulz), Pro Música Antiga , Trio Ethos i The Tunelanders. Dramatúrgicament amb diverses entitats i personalitats del món del teatre com Capri Connection (Suïssa).

PROGRAMA DEL CONCERT

1. G.F. HANDEL. Variacions sobre “El ferrer harmoniós” HWV 430

2. J.S. BACH. Capriccio Si bemol Major sobre la partida del seu estimat germà. BWV 992.

3. G. FRESCOBALDI. Toccata quarta. F 3.04.

4. A. CABEZÓN. Duvienselà.

5. J. CABANILLES. Passacalles de 1r. To.

6. F. COUPERIN. Quatre preludis de “L’Art de Toucher”.

7. J.J. FROBERGER. Tombeau.

8. F. COUPERIN. Les Barricades Mystrieuses.

No deixeu passar aquesta oportunitat única que us ofereix l'associació Xinosa per gaudir de la música en un acte que combinarà esperit de difusió i defensa del patrimoni monover, música barroca i bona companyia.

Recordeu, el diumenge dia 24 d'agost ens veiem al convent a les 20 hores. Us esperem de bon grat.

ASSOCIACIÓ XINOSA

La junta directiva

Els socarrats decorats en les volades arquitectòniques de Monòver.

Crònica de la conferència del professor Jesús Moratalla

El 24 de juliol de 2014, a les 21'30 hores va tenir lloc la conferència “Els socarrats decorats en les volades arquitectòniques de Monòver” pronunciada per Jesús Moratalla i organitzada per l'Associació Xinosa.

Jesús Moratalla és professor d'Arqueologia i de Patrimoni arqueològic i paisatge cultural al Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina, de la Universitat d'Alacant.

L'acte va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Monòver, l'Espai Cultural Enric Valor de la Diputació d'Alacant i la Universitat d'Alacant.

El lloc triat per a l'acte va ser l'aire lliure, concretament el carrer Fondo, al peu de les escales que davallen del carrer Major i davant de la casa dels Mira, antiga seu de l'Arxiu Municipal.

La conferència va anar precedida d'una intervenció del president de l'Associació Xinosa, Fran Palomares qui, a més de presentar el conferenciant, va explicar el projecte de salvaguarda dels socarrats de Monòver i la resta d'iniciatives en què està involucrada l'associació en aquests moments: el Projecte Cullerot, amb el Grup Ecologista Heliaca i Salvem el Convent.

Jesús Moratalla va començar la seua xarrada explicant la seua relació amb l'Associació Xinosa: la seua participació en el catàleg elaborat l'any 2008 i en l'assessorament puntual, com el cas recent del rescat dels socarrats de la casa de la Goleja.

Moratalla es va centrar en el tema de la conferència descrivint primer els socarrats, el seu procés de fabricació i la seua funció arquitectònica. Els socarrats serien unes llosetes rectangulars d'argila cuita que es col·loquen en el remat de la teulada i serveixen per a allargar-la uns centímetres per damunt de la frontera de la casa. D'aquesta manera es preserva la façana de l'efecte erosiu dels escorrims de l'aigua de la pluja. Una part de la llosa va obrada sobre el mur i l'altra meitat sobreïx de la façana i es veu des del carrer, aquesta part visible és la que mostra elements decoratius. D'altra banda, les volades o aleres decorades sembla que es feien amb uns motles determinats per a les llosetes i amb una llargada ajustada a la façana real en la qual s'havien d'inserir. També s'ha descobert en les llosetes salvades en la casa del carrer Benjamín Palencia del barri de la Goleja, que en la part oculta s'escrivien uns números que indicaven als obrers la seqüència exacta en què s'havien d'obrar en la paret.

La decoració dels socarrats monovers està feta amb pigments vermells que s'apliquen sobre una capa prèvia de calç abans d'introduir-los en el forn, del procés de cocció deriva el nom de “socarrat”. Els motius decoratius són figures geomètriques, com el característic rellotge de sol (dos triangles que es toquen pel vèrtex), les dents dents de llop (una renglera de triangles), figures humanes i vegetals. De vegades es posen lletres que conformen una invocació a la Mare de Déu, el nom del propietari de la casa, o bé del mestre d'obres, o de l'autor dels socarrats (aquest és un punt no resolt encara); també es poden escriure números que conformen la data de construcció de la casa.

Els socarrats constituïxen per a la Moratalla una mostra reeixida del patrimoni material popular, serien a la vegada elements arqueològics, però també arquitectònics, urbanístics i epigràfics. Les llengües en què apareixen les inscripcions són el castellà i el llatí. El castellà com a resultat del Decret de Nova Planta que va prohibir l'ús oficial del valencià i el llatí per ser la llengua de l'alta cultura i de l'Església. Quant al significat dels elements decoratius, Moratalla no es va a atrevir a donar una resposta definitiva, poden constituir símbols religiosos o mitològics destinats a protegir la casa d'influències negatives, o bé ser simplement una ornamentació que contendria imatges de l'entorn social i natural: el cavaller, el llaurador, una llebre, una flor...

Moratalla es va estendre també en la datació dels socarrats, que situa en la segona meitat del segle XVIII i en un arc temporal d'uns 25-30 anys. La hipòtesi de la qual parteix és que són el producte d'un taller local creat en el moment de la reconstrucció de l'església i que va servir comandes de particulars que es construïen cases noves; tot això en un context d'un gran desenvolupament urbanístic resultat de la bonança econòmica del moment.

El conferenciant va remarcar la necessitat d'estudiar els socarrats des de perspectives multidisciplinars i l'obligació d'observar-los en el context urbanístic en el qual apareixen. En aquest sentit va explicar que les aleres decorades es troben per tot el centre històric, per tant, no es concentren en un sol barri, encara que totes apareixen al sud d'una línia imaginària situada al sud del carrer Bouero: des del carrer Escultor, en la zona del Calvari, al carrer Cobdícia, a la part de la plaça de Sant Roc. Tampoc no ha observat una única tipologia de casa: les volades decorades poden aparèixer tant en cases grans com en cases xiquetes, tot i que segurament no tots els propietaris podien permetre-se-les i segurament eren un element arquitectònic distingit.

Al llarg de la seua xarrada el ponent va subratllar de manera reiterada el caràcter únic dels socarrats monovers, perquè no es troben en cap altre lloc de la comarca, ni del sud valencià i per la seua abundància i riquesa decorativa. Aquesta singularitat fa que els organismes públics estiguen absolutament obligats a protegir-los i a divulgar el seu valor.

Finalment, Jesús Moratalla va rematar la seua conferència amb una crida amb la preservació de les aleres decorades de Monòver i del conjunt arquitectònic en el qual s'insereixen, és a dir, les cases del segle XVIII en què es van col·locar.

Les intervencions del públic es van centrar en aquests punts:

1. Què  es pot fer perquè no es destruïsquen els socarrats? Jesús Moratalla, va recordar les volades que s'han perdut des que el 2008   es va fer l'inventari dels socarrats de Monòver i va apuntar la possibilitat que apareguen aleres decorades no inventariades i que  estarien actualment enlluïdes amb calç o algeps. Va ser una altra vegada taxatiu quant al valor patrimonial dels socarrats de Monòver  i va insistir en la necessitat de preservar tot l'entorn del socarrat, fet que implica conservar la casa en el seu conjunt. També va apuntar la possibilitat de fer que aquest element únic puga ser un reclam turístic més en una proposta de turisme d'interior de qualitat centrat en el patrimoni monover. Va reconéixer també la dificultat de conservació del patrimoni en un context de crisi econòmica com l'actual.

2. Hi ha socarrats en altres punts de la geografia valenciana? Moratalla  va explicar que a la Marina Alta i Baixa hi ha molts socarrats també, però d'una tipologia lleugerament diferent i amb elements decoratius pintats amb pigments blaus. També n'hi ha al nord del País Valencià i a la zona central s'han conservat aleres amb llosetes ceràmiques, però d'una època posterior. Un altre membre  de l'auditori va recordar que a Sud-Amèrica també sabia que hi     havia socarrats, fet confirmat pel conferenciant.

3. Caldria  plantejar-se la conservació dels socarrats i la seua col·locació  en un altre edifici reconstruït o restaurat? Jesús Moratalla va  afirmar que seria el mal menor, que es podria fer, però sempre que  es tinguera cura d'integrar els socarrats en un edifici d'una tipologia tradicional i en el centre històric.    

El públic assistent va ser abundant i d'edats, interessos i tendències diversos, un detall que fa evident la capacitat de convocatòria i el caràcter cívic de l'associació. Entre les assistents foranis es va comptar amb la presència dels amics del Centre d'Estudis Locals del Vinalopó.

Al final, els espectadors van poder refer-se amb una degustació de productes gastronòmics monovers i gelats de diferents gustos preparats per alguns dels socis de Xinosa. La nit temperada i el lloc van donar l'ocasió de continuar xarrant a peu dret sobre els socarrats i el patrimoni monover.

Associació Xinosa

Juliol, 2014

IMATGES DE LA CONFERÈNCIA